L'estudi dels Napoleon a Barcelona, segle XIX - principis del XX

L'exposició és interessant des del punt de vista de poder visualitzar fotografies antigues com poques. Ampliacions originals de l'época, lligades i que ens fan pensar i ens transporten inexorablement amb les persones retratades i els pròpis fotògrafs.

Contrariament i lamentable, per diveros motius no es pot gaudir plenament dels daguerrotips exposats. Els pocs que hi ha estan disposats dintre d'una vitrina en posició horitzontal. Sorprén no veurel's penjats en vertical, ja que ja estan correctament enmarcats amb vidre. A més, es reflexa la llum directament dels plafons que hi ha a sobre mateix, creant incòmodes reflexes i enfatitzant les imprefeccions i els deterioraments que ja tenen per l'edat. Una veritable llàstima gaudir del visionat d'un daguerrotip en directe, i per primer cop a la vida, amb aquestes condicions.

L'exposició ens mostra els convencionalismes de l'época en la que l'estudi va establir-se a la ciutat. La norma era aparentar estatus, grandesa personal i nivell social. Independentment de la pròpia personalitat d'un mateix. En aquest contexte els napoleon encaixaren a la perfecció. Realitzaven fotografies grandil.loqüents i encumbraben els seus models amb disfresses i decorats suntuosos. No es d'extranyar que arribaren a ser fotografs oficials de la casa reial i que retratessin el mes granat de la societat d'aquell moment. Varen seguir també amb la tendència i moda de la epoca de les targetes de visita.

Els Napoleón no representaren ni intentaren aparentar en ningún moment res d'innovador. Senzillament eren en aquell moment i on es trobaven, dels pocs que, tenint la visió suficient van poder disposar i establir un estudi fotografic. A partir d'ahí i senyint-se a les modes del moment van triomfar (economicament). Era el concepte d'aquell moment i per extensió allò que la gent demanava.

És interessant, en aquest moment, aproximar-nos a la figura d'alguns fotografs contemporànis als Napoleón, com ara Julia Margaret Cameron o Nadar, que ja llavors començaren a desmuntar els convencionalismes de l'época i trencant amb la moda del moment crearen, ja llavors, alguns dels millors retrats de la historia de la fotografia.

(He trobat aquesta ressenya escrita de fa quàsi be un any, i bueno, ja que està, doncs la penjo.. Salut!) L'enllaç de l'època de la exposició: http://arxiufotografic.bcn.cat/es/els-napoleon-un-estudi-fotografic-0

Aproximació

Fotografies realitzades entre juliol i novembre de 2009 a Vinaròs

MidnightCollapse

1rst anniversary, exposició al carrer nàpols!!!

e-commerce

La Vie vide

La vida després dels 0 i 1 natius, amb una vella telemètrica d´objectiu no massa fiable però, massa evocadora i suggerent com per a deixar-la en observació i captació de pols unicament...

Visions d´un paissatge habitual però, buit i desolat com en "Awaeking Vinaròs"...  L´inconscient diu alguna cosa??
.

Fuego Fatuo. Louis Malle, 1963

Film intimista de Louis Malle. Data de 1963, fruit de l´adaptació pel pròpi director de la novela homònima de Drieu La Rochelle.
En aquesta història, Malle ens descriu el perfil d´un home suposadament desintoxicat del alcohol amb una teràpia no massa encertada que no fa plantejar els motuis de l´alcoholisme ni perquè deixar-lo però, sense quedar això de cap manera jutjat a la pantalla. Tampoc ens ofereix judici algún sobre cap dels personatges ni dels seus actes, simplement ens els mostra tal i com són, tal i com actuen. Això és tret distintiu en tota la filmografia del director francés. Permet que l´espectador es cree el critèri per si sol, sense imposar cap judici de valor.
En aquest drama humà, carent de qüalsevol pinzellada vitalista i entre melangioses i acariciades notes de piano d´Erik Satie, Malle no ens aporta esperança. Ens ensenya a través d´amants, amics i coneguts d´Alain, el personatge principal, les percepcions d´aquestos, dins la línia temporal, de l´abans i el després en la seva rel.lació amb ells, l´alcohol i la vida desenfrenada. Com una espècie de Calvero. Els que l´envolten ens donen la imatge del personatge interessant que va ser i del que semblen, ara ja, incapaços de compendre.
Fins al final de la pel.lícula, el director ens va deixant entreveure un dels efectes secundàris de l´alcoholisme, el sentimental.
Si teniu l´oportunitat de gaudir d´aquesta pel.lícula, no ho dubteu. Prèmi Especial del Jurat a Venècia. Una de les primeres obres mestres d´aquest director que amb només 25 anys guanyà ja la seva primera Palma d´Or al Festival de Cannes.
.

Serial No.

Aquesta és la Leica M3, trobada al 1998, de Larry Burrows, mort al 1971 mentre fotografiaba coses que passaben a la guerra del Vietnam.
D´éll i de Philip Jones Griffiths, mort aquest 2008, és que arriben les primeres fotografies a color d´aquell conflicte, oferint una nova dimensió de la tragedia al mostrar a tot color el contrast amb el verd de la jungla i el roig de la sang. Sens dubte la força d´aquelles imatges contribuí a la controversia envers aquella guerra injustificable.
Temps convulsos, imatges que parlen per si soles.

.

Dissatisfied

"Per què t´agrada la Fotografia?"

Aquesta és una simple qüestió què, possiblement, moltes voltes no ens plantegem seriosament. A mi personalment aquesta em crida poderosament l´atenció i això m´ho fa plantejar constantment. Donada aquesta inquietud pròpia, em ve de gust plantejar-ho aquí per a qui li vingue de gust contestar-ho... (també es pot contestar i/o argumentar lliurement)


-Per què t´agrada la Fotografia?


a) Per el valor estètic i el plaer visual que ofereix una bonica imatge

b) Per el valor com a document que pot representar des d´un punt de vista social

c) Per l´ambigüitat i subjectivitat que pot arribar a oferir una imatge i el sentit que se´n pot extreure´n

d) Per el Moment que captura una fotografia i l´audàcia que pot mostrar

e) Per la veritat, objectivitat i neutralitat absoluta que es capaç de capturar una imatge

.

Berlin 1989 (fake)

Vinaròs Spanish Harlem I