MidnightCollapse

1rst anniversary, exposició al carrer nàpols!!!

e-commerce

La Vie vide

La vida després dels 0 i 1 natius, amb una vella telemètrica d´objectiu no massa fiable però, massa evocadora i suggerent com per a deixar-la en observació i captació de pols unicament...

Visions d´un paissatge habitual però, buit i desolat com en "Awaeking Vinaròs"...  L´inconscient diu alguna cosa??
.

Fuego Fatuo. Louis Malle, 1963

Film intimista de Louis Malle. Data de 1963, fruit de l´adaptació pel pròpi director de la novela homònima de Drieu La Rochelle.
En aquesta història, Malle ens descriu el perfil d´un home suposadament desintoxicat del alcohol amb una teràpia no massa encertada que no fa plantejar els motuis de l´alcoholisme ni perquè deixar-lo però, sense quedar això de cap manera jutjat a la pantalla. Tampoc ens ofereix judici algún sobre cap dels personatges ni dels seus actes, simplement ens els mostra tal i com són, tal i com actuen. Això és tret distintiu en tota la filmografia del director francés. Permet que l´espectador es cree el critèri per si sol, sense imposar cap judici de valor.
En aquest drama humà, carent de qüalsevol pinzellada vitalista i entre melangioses i acariciades notes de piano d´Erik Satie, Malle no ens aporta esperança. Ens ensenya a través d´amants, amics i coneguts d´Alain, el personatge principal, les percepcions d´aquestos, dins la línia temporal, de l´abans i el després en la seva rel.lació amb ells, l´alcohol i la vida desenfrenada. Com una espècie de Calvero. Els que l´envolten ens donen la imatge del personatge interessant que va ser i del que semblen, ara ja, incapaços de compendre.
Fins al final de la pel.lícula, el director ens va deixant entreveure un dels efectes secundàris de l´alcoholisme, el sentimental.
Si teniu l´oportunitat de gaudir d´aquesta pel.lícula, no ho dubteu. Prèmi Especial del Jurat a Venècia. Una de les primeres obres mestres d´aquest director que amb només 25 anys guanyà ja la seva primera Palma d´Or al Festival de Cannes.
.

Serial No.

Aquesta és la Leica M3, trobada al 1998, de Larry Burrows, mort al 1971 mentre fotografiaba coses que passaben a la guerra del Vietnam.
D´éll i de Philip Jones Griffiths, mort aquest 2008, és que arriben les primeres fotografies a color d´aquell conflicte, oferint una nova dimensió de la tragedia al mostrar a tot color el contrast amb el verd de la jungla i el roig de la sang. Sens dubte la força d´aquelles imatges contribuí a la controversia envers aquella guerra injustificable.
Temps convulsos, imatges que parlen per si soles.

.

Dissatisfied

"Per què t´agrada la Fotografia?"

Aquesta és una simple qüestió què, possiblement, moltes voltes no ens plantegem seriosament. A mi personalment aquesta em crida poderosament l´atenció i això m´ho fa plantejar constantment. Donada aquesta inquietud pròpia, em ve de gust plantejar-ho aquí per a qui li vingue de gust contestar-ho... (també es pot contestar i/o argumentar lliurement)


-Per què t´agrada la Fotografia?


a) Per el valor estètic i el plaer visual que ofereix una bonica imatge

b) Per el valor com a document que pot representar des d´un punt de vista social

c) Per l´ambigüitat i subjectivitat que pot arribar a oferir una imatge i el sentit que se´n pot extreure´n

d) Per el Moment que captura una fotografia i l´audàcia que pot mostrar

e) Per la veritat, objectivitat i neutralitat absoluta que es capaç de capturar una imatge

.

Berlin 1989 (fake)

Vinaròs Spanish Harlem I

"Hard Times"

Aquest és l´inici d´un projecte que considera i per ara, simplement observa en una discutible aproximació la neutralitat en un no reconegut terreny de distenció fràgil, indeterminat, canviant i necessàri. Secret a veus. Temps durs no perduren però avui, més que mai, com la perduda Nadja de Breton, no coneixem ni tan sols allò que ens envolta més inmediatament. Aspirem a molt més, això si.

“¿Va la sociedad hacia una expansión real de la cultura o camina rumbo a una estetización de sus dramas más terribles?”
P. Lóizaga