Thursday, June 19, 2008
Pensant amb la naturalesa de les imatges de l'última entrada, aqui deixo aquesta petita reflexió.
A l´any 2004, Robert Clark emprén un viatge que el portarà a través dels Estats Units amb l´objectiu de documentar el trajecte fotogràficament. El magazin American Photo li encomana la tasca, una mica emulant la beca que li concedí la fundació Guggenheim a Robert Frank després de les seves primeres instantànes al final d´una festa a Conney Island, allà pels inicis de 1954, per a la relització del seu llibre "The Americans".
Homònims amb un objectiu idèntic i amb 50 anys de diferència, veritablement.
Sony-Ericsson patrocina aquesta vegada l´aventura, amb l´objectiu de mostrar la versatilitat d´un nou telèfon mòbil amb càmera incorporada d´1,3mp. Tanmateix, l´aventura de Clark passa per realitzar totes les imatges del viatge amb aquest mòbil.
La intenció de Clark no és calcar el treball de Frank, com algú podría pensar. Fortament influenciat, aixo si, el seu viatge és personal. Com el de Frank, no li llevem l´emprempta.
Així ho utilitza, personalment, portant a la pràctica ara, el camí invers de mobilitat habitual als EU, des del lloc dels anys de joventut al de treball i residència actual després de la universitat i formar família. Això vol dir deixar Williamsburg, a Brooklyn i enfilar carreteres rectes cap al "MidWest"
L´èxit de les imatges, i de retruc del projecte, per a mi està clar, sens dubte. Encara així, és difícil respirar l´essència autèntica de les imatges de Frank dels anys 50. Al menys no encara, potser si d´aquí a uns anys. La diferència és l´extemporaneïtat del missatge de "The Americans" en aquell moment, l´amèrica dels anys 50, l´amèrica d´encara no els anys 60. Éll ens ensenya l´amèrica profunda per primera vegada, només després de fer-ho les imatges de la FSA als anys trenta, amb condicions molt diferents. I retrata com ningú fins llavors la raça del país, la composició ètnica d´est a oest. Tot això ho ensenya a una societat que, com sempre, prefereix mirar cap a l´exterior abans que a sí mateixa. La proba és que la primera edició del llibre és francesa, i la primera referència d´aquest és "Les Americains"
Oposadament a això, el viatge de Clark arribà en un moment en el que, es pot arribar a creure, està tot dit fotogràficament... o no.
Els punts en comú entre els dos projectes apareixen en els conceptes tècnics trencadors que els envolten. Les fotografies de Frank són incompreses per una majoría en aquell moment, sobretot per motius tècnics: Fotografia interior sense l´ús d´il·luminació artificial, blanc i negre fortament contrastat, llums tènues, enquadres diferents i novedosos, imatges apagades i instantànies massa poc "formals". El treball de Clark, encara que arriba en un moment en el qual quasi res ens sorpren, trenca per el mitjà utilitzat. Tècnicament l´antítesi de la fotografía professional, l´ús de la càmera incorporada a un telèfon ens demostra un pas més de l´evolució tecnològica en la que vivim i una cosa encara més important: que la càmera no fà al fotògraf, contrariament a allò que sembla pensar la majoría. Éll és capaç de dur a terme aquest ambiciós i seriós projecte amb 1,3mp deixant a casa un conjunt de 29 càmeres professionals, des de DSLR d´última generació fins a càmeres de gran format de pel·lícula 20x25cm. Clark demostra la veracitat de l´acepció que el diccionàri dona a la càmera fotogràfica: artilugi capaç d´obtenir imatges a partir de la realitat. I de quina manera ens ho demostra! http://www.digitalrailroad.net/robertclark/Production/PhotoGroupView.aspx?pbid=4&msa=1&pgid=769279
Homònims amb un objectiu idèntic i amb 50 anys de diferència, veritablement.
Sony-Ericsson patrocina aquesta vegada l´aventura, amb l´objectiu de mostrar la versatilitat d´un nou telèfon mòbil amb càmera incorporada d´1,3mp. Tanmateix, l´aventura de Clark passa per realitzar totes les imatges del viatge amb aquest mòbil.
La intenció de Clark no és calcar el treball de Frank, com algú podría pensar. Fortament influenciat, aixo si, el seu viatge és personal. Com el de Frank, no li llevem l´emprempta.
Així ho utilitza, personalment, portant a la pràctica ara, el camí invers de mobilitat habitual als EU, des del lloc dels anys de joventut al de treball i residència actual després de la universitat i formar família. Això vol dir deixar Williamsburg, a Brooklyn i enfilar carreteres rectes cap al "MidWest"
L´èxit de les imatges, i de retruc del projecte, per a mi està clar, sens dubte. Encara així, és difícil respirar l´essència autèntica de les imatges de Frank dels anys 50. Al menys no encara, potser si d´aquí a uns anys. La diferència és l´extemporaneïtat del missatge de "The Americans" en aquell moment, l´amèrica dels anys 50, l´amèrica d´encara no els anys 60. Éll ens ensenya l´amèrica profunda per primera vegada, només després de fer-ho les imatges de la FSA als anys trenta, amb condicions molt diferents. I retrata com ningú fins llavors la raça del país, la composició ètnica d´est a oest. Tot això ho ensenya a una societat que, com sempre, prefereix mirar cap a l´exterior abans que a sí mateixa. La proba és que la primera edició del llibre és francesa, i la primera referència d´aquest és "Les Americains"
Oposadament a això, el viatge de Clark arribà en un moment en el que, es pot arribar a creure, està tot dit fotogràficament... o no.
Els punts en comú entre els dos projectes apareixen en els conceptes tècnics trencadors que els envolten. Les fotografies de Frank són incompreses per una majoría en aquell moment, sobretot per motius tècnics: Fotografia interior sense l´ús d´il·luminació artificial, blanc i negre fortament contrastat, llums tènues, enquadres diferents i novedosos, imatges apagades i instantànies massa poc "formals". El treball de Clark, encara que arriba en un moment en el qual quasi res ens sorpren, trenca per el mitjà utilitzat. Tècnicament l´antítesi de la fotografía professional, l´ús de la càmera incorporada a un telèfon ens demostra un pas més de l´evolució tecnològica en la que vivim i una cosa encara més important: que la càmera no fà al fotògraf, contrariament a allò que sembla pensar la majoría. Éll és capaç de dur a terme aquest ambiciós i seriós projecte amb 1,3mp deixant a casa un conjunt de 29 càmeres professionals, des de DSLR d´última generació fins a càmeres de gran format de pel·lícula 20x25cm. Clark demostra la veracitat de l´acepció que el diccionàri dona a la càmera fotogràfica: artilugi capaç d´obtenir imatges a partir de la realitat. I de quina manera ens ho demostra! http://www.digitalrailroad.net/robertclark/Production/PhotoGroupView.aspx?pbid=4&msa=1&pgid=769279
Subscribe to:
Posts (Atom)
