L'exposició és interessant des del punt de vista de poder visualitzar fotografies antigues com poques. Ampliacions originals de l'época, lligades i que ens fan pensar i ens transporten inexorablement amb les persones retratades i els pròpis fotògrafs.
Contrariament i lamentable, per diveros motius no es pot gaudir plenament dels daguerrotips exposats. Els pocs que hi ha estan disposats dintre d'una vitrina en posició horitzontal. Sorprén no veurel's penjats en vertical, ja que ja estan correctament enmarcats amb vidre. A més, es reflexa la llum directament dels plafons que hi ha a sobre mateix, creant incòmodes reflexes i enfatitzant les imprefeccions i els deterioraments que ja tenen per l'edat. Una veritable llàstima gaudir del visionat d'un daguerrotip en directe, i per primer cop a la vida, amb aquestes condicions.
L'exposició ens mostra els convencionalismes de l'época en la que l'estudi va establir-se a la ciutat. La norma era aparentar estatus, grandesa personal i nivell social. Independentment de la pròpia personalitat d'un mateix. En aquest contexte els napoleon encaixaren a la perfecció. Realitzaven fotografies grandil.loqüents i encumbraben els seus models amb disfresses i decorats suntuosos. No es d'extranyar que arribaren a ser fotografs oficials de la casa reial i que retratessin el mes granat de la societat d'aquell moment. Varen seguir també amb la tendència i moda de la epoca de les targetes de visita.
Els Napoleón no representaren ni intentaren aparentar en ningún moment res d'innovador. Senzillament eren en aquell moment i on es trobaven, dels pocs que, tenint la visió suficient van poder disposar i establir un estudi fotografic. A partir d'ahí i senyint-se a les modes del moment van triomfar (economicament). Era el concepte d'aquell moment i per extensió allò que la gent demanava.
És interessant, en aquest moment, aproximar-nos a la figura d'alguns fotografs contemporànis als Napoleón, com ara Julia Margaret Cameron o Nadar, que ja llavors començaren a desmuntar els convencionalismes de l'época i trencant amb la moda del moment crearen, ja llavors, alguns dels millors retrats de la historia de la fotografia.
(He trobat aquesta ressenya escrita de fa quàsi be un any, i bueno, ja que està, doncs la penjo.. Salut!) L'enllaç de l'època de la exposició: http://arxiufotografic.bcn.cat/es/els-napoleon-un-estudi-fotografic-0
